Una dona forta del Pakistan lluita contra la leucèmia

Una dona forta del Pakistan lluita contra la leucèmia

Hi ha una dona forta, es diu Zainab. Té 26 anys i ve del Pakistan. Per què dic que és forta? Aquí teniu la seva història.

Un casament meravellós és el somni de tota dona, i es casaria amb l'home que estima. Tot va ser perfecte, i tothom estava ocupat per preparar el casament. I de sobte les coses van canviar. Només 10 dies abans del seu casament, va tenir febre i es va sentir incòmode a l'estómac. Quan va arribar a l'hospital, va pensar que tot anirà com normal, el metge li donaria uns medicaments i li diria que tingués cura, i després ja podria tornar i gaudir del seu casament.

Però aquesta vegada, el metge es va posar seriosament, i li va dir que li van diagnosticar leucèmia. Quan va saber per primera vegada que tenia leucèmia, era forta i amb paciència. "Només em vaig sentir una mica molest perquè no puc gaudir del meu casament, perquè ja veus que va passar només 10 dies abans del meu casament. Però vaig ser feliç i vaig donar gràcies a Déu per concedir-me una relació tan bonica que em vaig casar el mateix dia”. Això és el que em va dir ella.

“A l'hospital local, el metge em va dir que només em quedava 1 mes de vida, però no em vaig rendir, així com els membres de la meva família i el meu marit. No em van defraudar mai i em van donar forces per lluitar contra la leucèmia. I a més de la meva família també vull donar les gràcies a l'organització que està contribuint al meu tractament. Pertanyem a una família mediocre al Pakistan, fent feines per a la vida diària. No ens va ser possible pagar una quantitat tan gran. Però quan Al·là t'agafa la mà, envia algú a demanar ajuda. I el nom d'aquesta organització és Bahria Town Pakistan".

Després de rebre dues rondes de quimioteràpia a un hospital local, va venir a l'Hospital Lu Daopei per rebre tractament. Amb l'ajuda del centre internacional de l'hospital, el seu tractament va ser sense problemes. I ara la seva operació va tenir èxit, després de dos mesos pot tornar al seu país i tenir una nova vida.

Això és el que vol dir a altres pacients que tenen leucèmia: “Hauríem de viure cada part de la nostra vida com si fos un últim moment i viure-la plenament. Tots sabem que finalment hem de morir un dia que Déu sap millor quan. Així que cada nou dia millor que l'anterior, i sempre amb ganes de fer alguna cosa bona que faci que l'ànima estigui satisfeta, i intenteu saltar-vos malament. I el més important: no perdis mai l'esperança".