Lupus eritematós sistèmic (LES)-02

La pacient és una dona de 20 anys amb lupus eritematós sistèmic (LES) sever i de ràpida evolució. Malgrat el tractament amb sulfat d'hidroxicloroquina, azatioprina, micofenolat mofetil i belimumab, la seva funció renal es va deteriorar en cinc mesos, provocant una nefritis severa amb proteinúria (valor de creatinina de 24 hores que arriba als 10.717 mg/g) i hematúria microscòpica. Durant les quatre setmanes següents, el seu nivell de creatinina va augmentar fins a 1,69 mg/dl (rang normal 0,41 ~ 0,81 mg/dl), acompanyat d'hiperfosfatèmia i acidosi tubular renal. Una biòpsia renal va indicar nefritis lúpica en estadi 4. L'índex d'activitat del NIH modificat va ser de 15 (màxim 24) i l'índex de cronicitat del NIH modificat va ser 1 (màxim 12). La pacient tenia nivells de complement disminuïts i múltiples autoanticossos al seu cos, com ara anticossos antinuclears, ADN anti-doble cadena, anti-nucleosoma i anticossos anti-histona.

Nou mesos més tard, el nivell de creatinina del pacient va augmentar fins als 4,86 ​​mg/dl, requerint diàlisi i teràpia antihipertensiva. Els resultats de laboratori van mostrar una puntuació de l'índex d'activitat de la malaltia del LES (SLEDAI) de 23, que indica una condició molt greu. En conseqüència, el pacient es va sotmetre a teràpia CAR-T. El procés de tractament va ser el següent:

- Una setmana després de la infusió de cèl·lules CAR-T, els intervals entre sessions de diàlisi van augmentar.

- Tres mesos després de la infusió, el nivell de creatinina va disminuir a 1,2 mg/dl i la taxa de filtració glomerular estimada (eGFR) va augmentar d'un mínim de 8 ml/min/1,73 m² a 24 ml/min/1,73 m², indicant l'etapa 3b. malaltia renal crònica. També es van reduir els medicaments antihipertensius.

- Després de set mesos, els símptomes d'artritis del pacient van disminuir, els factors del complement C3 i C4 van tornar a la normalitat en sis setmanes i els anticossos antinuclears, anti-dsDNA i altres autoanticossos van desaparèixer. La funció renal del pacient va millorar significativament, amb una proteïnúria de 24 hores que va disminuir fins als 3400 mg, tot i que es va mantenir elevada en l'últim seguiment, cosa que suggereix algun dany glomerular irreversible. La concentració d'albúmina plasmàtica era normal, sense edema; L'anàlisi d'orina no va mostrar signes de nefritis i no hi va haver hematúria ni hematies. Ara el pacient ha reiniciat una vida normal.