Avenços revolucionaris en cèl·lules assassines naturals (NK) durant 50 anys
Des dels primers informes de limfòcits que presentaven matança "no específica" de cèl·lules tumorals el 1973, la comprensió i la importància de les cèl·lules assassines naturals (NK) han evolucionat enormement. El 1975, Rolf Kiessling i els seus col·legues de l'Institut Karolinska van encunyar el terme cèl·lules "Natural Killer", destacant la seva capacitat única d'atacar espontàniament les cèl·lules tumorals sense sensibilització prèvia.
Durant els propers cinquanta anys, nombrosos laboratoris d'arreu del món han estudiat àmpliament les cèl·lules NK in vitro per dilucidar el seu paper en la defensa de l'hoste contra tumors i patògens microbians, així com les seves funcions reguladores dins del sistema immunitari.
Cèl·lules NK: els limfòcits innats pioners
Les cèl·lules NK, els primers membres caracteritzats de la família de limfòcits innats, es defensen de tumors i patògens mitjançant l'activitat citotòxica directa i la secreció de citocines i quimiocines. Inicialment anomenades "cèl·lules nul·les" a causa de l'absència de marcadors d'identificació, els avenços en la seqüenciació d'ARN unicel·lular, la citometria de flux i l'espectrometria de masses han permès una classificació detallada dels subtipus de cèl·lules NK.
La primera dècada (1973-1982): descobriment de la citotoxicitat no específica
A finals de la dècada de 1960 i principis de la dècada de 1970 es van desenvolupar assajos simples in vitro per mesurar la citotoxicitat mediada per cèl·lules. El 1974, Herberman i els seus col·legues van demostrar que els limfòcits de sang perifèrica d'individus sans podien matar diverses cèl·lules de limfoma humà. Kiessling, Klein i Wigzell van descriure a més la lisi espontània de cèl·lules tumorals per part de limfòcits de ratolins no portadors de tumors, anomenant aquesta activitat "matar natural".
La segona dècada (1983-1992): caracterització fenotípica i defensa viral
Durant la dècada de 1980, el focus es va desplaçar cap a la caracterització fenotípica de les cèl·lules NK, donant lloc a la identificació de subpoblacions amb funcions diferents. El 1983, els científics havien identificat funcionalment diferents subconjunts de cèl·lules NK humanes. Estudis posteriors van destacar el paper crucial de les cèl·lules NK en la defensa contra els herpesvirus, exemplificat per un pacient amb infeccions greus per herpesvirus a causa d'una deficiència genètica de cèl·lules NK.
La tercera dècada (1993-2002): comprensió de receptors i lligands
Els avenços significatius de la dècada de 1990 i principis de la dècada de 2000 van portar a la identificació i clonació de receptors de cèl·lules NK i els seus lligands. Els descobriments com el receptor NKG2D i els seus lligands induïts per l'estrès van establir una base per entendre els mecanismes de reconeixement "alterat" de les cèl·lules NK.
La quarta dècada (2003-2012): NK Cell Memory and Licensing
Contràriament a les opinions tradicionals, els estudis de la dècada del 2000 van demostrar que les cèl·lules NK podien mostrar respostes semblants a la memòria. Els investigadors van demostrar que les cèl·lules NK podrien mediar les respostes específiques de l'antigen i desenvolupar una forma de "memòria" semblant a les cèl·lules immunitàries adaptatives. A més, va sorgir el concepte de "llicència" de cèl·lules NK, que explica com les interaccions amb molècules auto-MHC podrien millorar la resposta de les cèl·lules NK.
La cinquena dècada (2013-present): aplicacions clíniques i diversitat
En l'última dècada, els avenços tecnològics han impulsat la investigació de cèl·lules NK. La citometria massiva i la seqüenciació d'ARN unicel·lular van revelar una àmplia diversitat fenotípica entre les cèl·lules NK. Clínicament, les cèl·lules NK s'han mostrat prometedores en el tractament de malalties hematològiques malignes, com ho demostra l'aplicació reeixida de cèl·lules CD19 CAR-NK en pacients amb limfoma el 2020.
Perspectives de futur: preguntes sense resposta i nous horitzons
A mesura que la investigació continua, queden diverses preguntes intrigants. Com adquireixen les cèl·lules NK la memòria específica de l'antigen? Es poden aprofitar les cèl·lules NK per controlar malalties autoimmunes? Com podem superar els reptes que planteja el microambient tumoral per activar les cèl·lules NK de manera eficaç? Els propers cinquanta anys prometen descobriments emocionants i inesperats en biologia de cèl·lules NK, oferint noves estratègies terapèutiques per al càncer i les malalties infeccioses.